ELS PRIMERS ANYS

Binissalem és un gran poble, el meu poble. L'únic que no veig massa bé és que potser ha crescut massa en els darrers anys. Reconec que passejar pels nous carrers que s'han urbanitzat a Sa Coma me provoca una sensació estranya. Em fa l'efecte que no és Binissalem. Quan jo era petit, el que ara són carrers formava part d'una urbanització a mig construir i uns camps plens d'ametlers. No dic que sigui dolent, però el creixement que el poble ha experimentat en els darrers anys me provoca un cert desconcert i crec que el provoca a molts dels binissalemers de tota la vida.

Però parlem del poble de sempre. Vaig néixer al carrer de la Concepció i he viscut molts anys al carrer des Fang. Els primers anys els vaig viure en uns carrers on no hi vivien massa nins. Érem pocs i ben avinguts. En Jaume des Forn, els germans de Can Fumat, en Paquito de Cas Pollencí i qualque vegada en Jaume Canut, jugàvem tot sovint al carrer Nou. No érem gaire més, però mos ho passàvem bé.

Tenc un gran record dels meus primers anys a Binissalem, i això que jo no jugava a futbol, com feien bona part dels meus amics. El futbol era gairebé l'únic esport que podíem practicar a Binissalem quan era petit. Ara, crec, que les coses no han canviat massa, tot i que sí que es poden practicar més esports.

Del que record del Binissalem de finals dels 70 i principis dels 80 és que era un poble, un poble on tothom es coneixia i on hi vivia, i crec que encara hi viu, molt bona gent. Ara, amb el creixement, potser ha perdut una mica aquella essència de poble, però hem d'assumir que els temps canvien i que créixer forma part de l'evolució d'un poble que progressa. Que hi farem !!!