La veritat és que tenc poc temps per dedicar-me en això de "blogejar". Així que, mentre no pugui, només actualitzaré el blog personal UN DIA EN EL MÓN al que hi podeu accedir a través d'aquest enllaç :
http://nofrepasqual.blogspot.com
També podeu accedir a un àlbum de fotos del poble que vaig fent créixer de mica en mica.
http://www.flickr.com/photos/62369373@N04/sets/72157626622918966/
dissabte, 11 de desembre del 2010
diumenge, 20 de setembre del 2009
SA VERMADA
Les Festes des Vermar o de Sa Vermada varen ser instaurades fa 45 anys de la mà de l'escriptor binissalemer Llorenç Moyà qui va comptar amb el suport d'un grup d'entussiastes joves del Club Atlant, que pertanyia a la parròquia. Des de llavors la festa ha anat agafant força i, el que és més important, els binissalemers se l'han feta seva. Això ha permès que hores d'ara Sa Vermada sigui una de les festes més populars de Mallorca.
Un dels exemples més clars de l'apropiació de la celebrabió per part dels binissalemers és la celebració del sopar a la freca. Els seus orígens es remunten als primers anys de la dècada dels 90 quan l'Ajuntament va convocar el concurs de carrers engalanats. Es tractava de decorar els carrers amb estris antics i relacintats amb la verema. Al cap de pocs anys es va veure que era difícil presentar novetats, per la qual cosa, sense gairé meditació prèvia, aquest concurs va esdevenir un multitudinari sopar de fideus de vermar en el que hores d'ara hi participen més de 10 mil persones.
La guerra del raïm o el concurs de trepitjadors també són un exemple d'aquesta apropiació popular de Sa Vermada. Actualment l'Ajuntament s'encarrega de l'organització de la festa, però ho fa com a catalitzador de moltes propostes ciutadanes que s'acaben plasmant en el programa de festes que podeu consultar a la pagina web www.binissalem.com. Per aquesta raó des de la Casa Gran volen evitar un intervencionisme massa gran en esdeveniments com ara la desfilada de carrosses que, si bé no poden ser considerades obres d'art, demostren la vitalitat i la fortalesa de la festa.
Enguany es compleixen 45 anys de Sa Vermada. Esperem que el cinquentenari, que trendrà lloc l'any 2014, pugui celebrar-se posant les mires en el futur. Un futur que, si ningú ho espatlla, donarà encara més força a la festa.
Un dels exemples més clars de l'apropiació de la celebrabió per part dels binissalemers és la celebració del sopar a la freca. Els seus orígens es remunten als primers anys de la dècada dels 90 quan l'Ajuntament va convocar el concurs de carrers engalanats. Es tractava de decorar els carrers amb estris antics i relacintats amb la verema. Al cap de pocs anys es va veure que era difícil presentar novetats, per la qual cosa, sense gairé meditació prèvia, aquest concurs va esdevenir un multitudinari sopar de fideus de vermar en el que hores d'ara hi participen més de 10 mil persones.
La guerra del raïm o el concurs de trepitjadors també són un exemple d'aquesta apropiació popular de Sa Vermada. Actualment l'Ajuntament s'encarrega de l'organització de la festa, però ho fa com a catalitzador de moltes propostes ciutadanes que s'acaben plasmant en el programa de festes que podeu consultar a la pagina web www.binissalem.com. Per aquesta raó des de la Casa Gran volen evitar un intervencionisme massa gran en esdeveniments com ara la desfilada de carrosses que, si bé no poden ser considerades obres d'art, demostren la vitalitat i la fortalesa de la festa.
Enguany es compleixen 45 anys de Sa Vermada. Esperem que el cinquentenari, que trendrà lloc l'any 2014, pugui celebrar-se posant les mires en el futur. Un futur que, si ningú ho espatlla, donarà encara més força a la festa.
diumenge, 9 de novembre del 2008
ELS PRIMERS ANYS
Binissalem és un gran poble, el meu poble. L'únic que no veig massa bé és que potser ha crescut massa en els darrers anys. Reconec que passejar pels nous carrers que s'han urbanitzat a Sa Coma me provoca una sensació estranya. Em fa l'efecte que no és Binissalem. Quan jo era petit, el que ara són carrers formava part d'una urbanització a mig construir i uns camps plens d'ametlers. No dic que sigui dolent, però el creixement que el poble ha experimentat en els darrers anys me provoca un cert desconcert i crec que el provoca a molts dels binissalemers de tota la vida.
Però parlem del poble de sempre. Vaig néixer al carrer de la Concepció i he viscut molts anys al carrer des Fang. Els primers anys els vaig viure en uns carrers on no hi vivien massa nins. Érem pocs i ben avinguts. En Jaume des Forn, els germans de Can Fumat, en Paquito de Cas Pollencí i qualque vegada en Jaume Canut, jugàvem tot sovint al carrer Nou. No érem gaire més, però mos ho passàvem bé.
Tenc un gran record dels meus primers anys a Binissalem, i això que jo no jugava a futbol, com feien bona part dels meus amics. El futbol era gairebé l'únic esport que podíem practicar a Binissalem quan era petit. Ara, crec, que les coses no han canviat massa, tot i que sí que es poden practicar més esports.
Del que record del Binissalem de finals dels 70 i principis dels 80 és que era un poble, un poble on tothom es coneixia i on hi vivia, i crec que encara hi viu, molt bona gent. Ara, amb el creixement, potser ha perdut una mica aquella essència de poble, però hem d'assumir que els temps canvien i que créixer forma part de l'evolució d'un poble que progressa. Que hi farem !!!
Però parlem del poble de sempre. Vaig néixer al carrer de la Concepció i he viscut molts anys al carrer des Fang. Els primers anys els vaig viure en uns carrers on no hi vivien massa nins. Érem pocs i ben avinguts. En Jaume des Forn, els germans de Can Fumat, en Paquito de Cas Pollencí i qualque vegada en Jaume Canut, jugàvem tot sovint al carrer Nou. No érem gaire més, però mos ho passàvem bé.
Tenc un gran record dels meus primers anys a Binissalem, i això que jo no jugava a futbol, com feien bona part dels meus amics. El futbol era gairebé l'únic esport que podíem practicar a Binissalem quan era petit. Ara, crec, que les coses no han canviat massa, tot i que sí que es poden practicar més esports.
Del que record del Binissalem de finals dels 70 i principis dels 80 és que era un poble, un poble on tothom es coneixia i on hi vivia, i crec que encara hi viu, molt bona gent. Ara, amb el creixement, potser ha perdut una mica aquella essència de poble, però hem d'assumir que els temps canvien i que créixer forma part de l'evolució d'un poble que progressa. Que hi farem !!!
dissabte, 8 de novembre del 2008
PER COMENÇAR
Fa 18 anys que me'n vaig anar de Binissalem carregat amb dues maletes cap a Barcelona a estudiar. En tenc 37, això vol dir que mitja vida l'he viscuda a Binissalem i l'altra mitja en terres catalanes. La veritat, però, és que durant aquest temps he après a estimar més i millor el poble que em va veure néixer.
Des de lluny, i de vegades amb nostàlgia, apreciï molt més coses que potser si visqués allà ara criticaria. Es per aquesta raó que des d'aquí vull parlar de Binissalem en positiu. Donar a conèixer la meva visió del poble. I com que som humà, tenc molt clar que puc errar. Així que si qualcú em vol corregir, criticar o, simplement, afegir coses, té tota la llibertat per fer-ho.
Des de lluny, i de vegades amb nostàlgia, apreciï molt més coses que potser si visqués allà ara criticaria. Es per aquesta raó que des d'aquí vull parlar de Binissalem en positiu. Donar a conèixer la meva visió del poble. I com que som humà, tenc molt clar que puc errar. Així que si qualcú em vol corregir, criticar o, simplement, afegir coses, té tota la llibertat per fer-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
